Per a la creació de l’ésser microscòpic:

• Plastilina de diferents colors
• Un fil de niló
• Llapis i retoladors
• Full o cartolina de color llis de mida, com a mínim, DIN A4
• Un dispositiu mòbil (mòbil, tauleta o similar) amb càmera, equipat amb l’aplicació Stop Motion Studio (disponible per a Android i iOS)

Per al set de captura:

• Un telèfon mòbil amb càmera i amb l’app Stop Motion Studio instal·lada (disponible per a Android i iOS)
• Una capsa de cartró (tipus sabates)
• Un penjador
• Un llum petit
• Cinta adhesiva de pintor

Sabies que estem envoltats d’éssers diminuts que no podem veure a simple vista? Tot el nostre entorn és ple de bacteris i altres éssers microscòpics. Uns dels més importants són els que anomenem plàncton, que habiten a les aigües dels nostres mars i llacs. Són un univers sencer d’éssers i tots ells presenten formes corporals molt diverses que responen a les necessitats del medi en el qual viuen. Hi ha dos tipus de plàncton: el fitoplàncton i el zooplàncton.

El fitoplàncton, per exemple, depèn directament de l’energia del sol per fer la fotosíntesi, i per tant els organismes que en formen part tenen una sèrie d’estructures que eviten que caiguin al fons del mar, on no arriba la llum del sol. Alguns tenen gotetes de greix al seu interior que actuen com a flotadors; altres augmenten la seva superfície amb punxes i extensions laterals, que actuen com una petita vela. Tots es mouen de manera passiva, floten i es deixen endur pels corrents.

El zooplàncton és diferent: els seus organismes es mouen activament. Els animals que en formen part necessiten estructures que els permetin un moviment actiu per buscar menjar. Molts s’alimenten del fitoplàncton, xuclant-lo amb boques com ventoses; altres capturen altres animals amb els seus tentacles, com les meduses. Els petits crustacis cacen amb les seves mandíbules i tenen grans antenes i ulls per detectar altres animals.

Els organismes del plàncton sustenten la vida. D’una banda, són la base alimentària de molts altres éssers vius; d’altra banda, regulen els cicles biogeoquímics del mar, i tenen fins i tot la capacitat de regular el clima a les costes i els mars. A més a més, poden ser els nostres aliats per reduir els efectes de l’escalfament global, ja que ens poden ajudar a millorar la qualitat del sol.

Dream Diary, Steffie Yee, 2014
tota la peça (0:25 min)

Aquesta peça d’animació crea una col·lecció d’imatges basades en els somnis de la realitzadora. És un perfecte exemple d’animació feta exclusivament per estratificació de plastilina, i és una manera d’entendre i imaginar com funciona la tècnica que s’utilitza per a aquesta activitat. Aquest recurs permet crear una forma viva, plena de colors i en contínua transformació.

Micro Macro, Encyclopedia Pictura, 2011
des del minut 0:11 fins a l’1:12

El film mostra que es pot representar tot l’univers conegut, d’un àtom a una galàxia, tan sols buscant a la cuina alguns aliments i transformant-los a partir del moviment. Aquesta és la principal propietat de l’animació stop-motion, la capacitat de transformar qualsevol cosa a partir del moviment.

Per imaginar com pot ser aquest ésser microscòpic, és important que procureu fer-vos les mateixes preguntes que es faria una biòloga. Imagineu que la càmera del vostre dispositiu mòbil o tauleta és el visor del vostre microscopi i que estudieu les característiques morfològiques d’aquest ésser.

• Com s’alimenta? (Fa la fotosíntesi i necessita la llum del sol, o és un animal que s’alimenta d’altres? Si és un animal, quin tipus d’estructura te per alimentar-se? Tentacles com les meduses, potetes i mandíbules com els copèpodes, pinces i mandíbules com els crancs, ventoses per empassar-se altres organismes?)
• Com es desplaça? (Va a la deriva i només flota, o es mou activament? Pot propulsar-se com les meduses, o amb l’ajut de cilis al voltant del cos, flagels, plomalls per flotar, potetes per nedar o aletes?)
• Com es comunica? (Amb ulls, antenes, pèls?)

Totes aquestes preguntes us ajudaran a decidir com serà l’ésser que esteu cercant.

Abans de començar a construir l’ésser, feu alguns esbossos de referència fins a trobar una forma suggestiva. 

Atenció!

Aquests esbossos no formaran part de la peça final, però us serviran per fer-vos una idea més clara de com pot ser el vostre ésser microscòpic.

Per fer la forma del vostre ésser microscòpic, haureu de seguir els passos següents:

Feu xurros de plastilina de diferents colors, d’aproximadament 50 o 60 centímetres.

Ajunteu els diferents xurros en un de sol, pressioneu-los i barregeu-los segons el vostre gust (trenant-los entre ells o simplement barrejant-los, per exemple). Aquesta nova peça de plastilina ha de fer aproximadament 20 centímetres de llarg i uns 5 centímetres de diàmetre.

Ara, amb fil de niló, talleu el xurro en làmines de mig centímetre de gruix com a mínim (entre 20 i 30 làmines).

Col·loqueu la primera làmina de plastilina al mig de la cartolina i dibuixeu les extremitats al voltant del cos.

Per decidir quines capacitats té l’ésser que esteu creant, podeu repassar els esbossos que heu fet anteriorment o recordar les preguntes que hem plantejat a l’inici.

Un cop tingueu creada la vostra criatura, continueu la vostra tasca de biòlogues, classificant aquesta nova espècie.

Definiu la característica més distintiva del vostre ésser. En una frase molt sintètica podeu explicar si és un animal, una planta o un microorganisme i la principal característica: si té una boca molt gran per poder menjar millor, si té uns tentacles que li permeten nedar molt ràpid…

Inventeu un nom. Denominareu l’ésser inventat amb un nom compost. Aquest nom compost serà una suma d’adjectius falsament declinats en llatí. Els adjectius poden fer referència tant a les seves característiques formals com a les seves capacitats. Per exemple: Coloridus tentaculus rapidissimus vulgaris.

Atenció!

El nom inventat del vostre ésser microscòpic serà necessari en el formulari d’enviament de la peça final.

Primer de tot, construïu el set.

Ajuda!

Aquí trobareu com construir un set de captura.

Atenció!

És important que la gravació sigui en format horitzontal.

Amb el set instal·lat, caldrà fotografiar, amb l’aplicació Stop Motion Studio (al mòbil o a la tauleta), les làmines de plastilina una per una per tal de muntar l’animació. Procureu col·locar-les sempre en la mateixa posició, al mig de la cartolina i amb les extremitats dibuixades al voltant, ben visibles.

Un cop fotografiades totes les làmines, cal fer-ne un loop copiant i enganxant els fotogrames tal com s’indica al videotutorial.

Ajuda!

Aquí trobareu el tutorial d’ús de l’app.

Atenció!

És important que les extremitats dibuixades sobre la cartolina es vegin bé i la posició de les diferents làmines de plastilina sigui sempre la mateixa. L’app Stop Motion Studio té una opció que permet veure la imatge anterior superposada per tenir una referència.

Ara, imagineu quins sons pot emetre el vostre ésser microscòpic i intenteu recrear-los amb la veu. Per ajudar-vos, podeu pensar en:

• Recrear alguna acció que fa aquest organisme: menjar, respirar, desplaçar-se, comunicar-se amb altres espècies.
• Imaginar quins sons sent en el seu medi: l’aigua d’un mar o llac, el so de plantes aquàtiques bellugant-se, el so de les onades.

Les associacions que la imatge i el so creen poden ser sorprenents. Experimenteu amb els sons que podeu fer amb la boca i segurament en descobrireu noves possibilitats.

Podeu enregistrar directament el so amb l’aplicació Stop Motion Studio.

Atenció!

És important que la creació de la banda sonora sigui de collita pròpia, feta amb les vostres veus. No ha de ser un relat, sinó sons ambientals o sons hipotètics dels vostres éssers!