Mediació

Bioscopi

Tallers d’animació documental per a la creació d’una pel·lícula col·lectiva

Éssers complementaris

Aquesta activitat permet crear una animació d’una cadena d’éssers vius complementaris. Vol incidir en l’entramat de col·laboracions, mutacions i intercanvis de què està fet el nostre ecosistema. Es tracta, doncs, no només de crear formes de vida animades, sinó d’imaginar quines relacions s’estableixen entre elles.

En solitari o en petits grups cooperatius.

Recomanat a partir de 12 anys.

Els vídeos que ens envieu abans del 10 de novembre formaran part de la pel·lícula col·lectiva que es projectarà el 21 de novembre al CCCB

1

Prepara el material

Per a la cadena d’éssers vius complementaris:

  • Una família d’objectes, com per exemple pedres (entre 15 i 30), fulles, taps, monedes, material de bricolatge (cargols, volanderes, tacs…) o objectes d’escriptori (gomes, clips, cinta adhesiva…) de diferents mides, formes i colors.
  • Una superfície llisa d’un color que contrasti prou amb els objectes escollits.
  • Un dispositiu mòbil o tauleta amb càmera equipat amb l’aplicació Stop Motion Studio (disponible per a Android i iOS).
  • De manera opcional: Blu-Tack o cinta de pintor per a ajudar-se una mica a mantenir les peces unides.

Per al set de captura:

  • Un telèfon mòbil amb càmera i amb l’app Stop Motion Studio instal·lada (disponible per a Android i iOS)
  • Una capsa de cartró (tipus sabates)
  • Un penjador
  • Un llum petit
  • Cinta adhesiva de pintor

2

Algunes idees per començar

En el món viu tot està connectat. Res pot viure sol. Tot forma part d’una xarxa complexa on es troben i interactuen els diferents organismes en relacions tan intenses i continuades en el temps que fan que les espècies evolucionin juntes, el que es coneix com a coevolució.

Els colors, la forma i la fragància de les flors no són fruit de l’atzar, sinó que depenen del tipus d’insecte pol·linitzador que està associat a elles. Però la relació de les plantes amb els insectes no sempre és de cooperació: molts s’alimenten de les seves fulles i tiges, i això ha provocat que les plantes hagin generat mecanismes de defensa com la toxicitat. El mateix passa en les relacions depredador-presa entre animals. Les preses han desenvolupat un sentit de la vista i de l’olfacte molt refinat per poder detectar el perill. Els depredadors, en canvi, tenen els dos ulls al front, per poder calcular millor les distàncies abans de la carrera.

La coevolució, però, no sempre implica un conflicte entre espècies. Moltes relacions són associacions entre dues espècies amb beneficis per a totes dues. A vegades, aquesta aliança pot ser tan íntima que les espècies acaben funcionant com un sol organisme. Quan això passa, parlem de simbiosi. Els líquens (combinació d’una alga i un fong) en són un exemple, però, en realitat, tots els animals som simbionts. Tots tenim una flora intestinal de bacteris especialitzats que troben dintre nostre calor, humitat, aliment i seguretat, i a canvi ens ajuden amb la digestió.

El parasitisme és un altre tipus de coevolució. Els organismes paràsits, com els bacteris i els virus, canvien contínuament a mesura que les defenses de l’hoste s’adapten per evitar-los.

Al final tots els organismes depenen d’un altre per sobreviure, i aquesta dependència genera diversitat biològica. La coevolució ens ensenya que formem part d’un tot. Per això, perdre una espècie no és només perdre una espècie, sinó una sèrie completa d’interaccions, una història conjunta de milers o milions d’anys.

3

Ara, mirem pel·lícules!

Podeu inspirar-vos mirant aquests clips per descobrir com l’animació té la capacitat de representar tot l’univers conegut i imaginat transformant qualsevol cosa a través del seu moviment.

Shorelines, Alan Jarnow, 1977

En aquest cas, el realitzador Alan Jarnow no només utilitza còdols sinó tot allò que troba entre la sorra de la platja. L’animació, feta per substitució d’objectes com ara petxines, pals, algues i pedres, evoca el so i les textures que el mar arrossega. Aquesta peça posa en valor el poder evocador dels objectes trobats.

Shift, an Abstract SCI-FI Adventure, Max Hattler, 2012
Des del minut 1:00 fins a l’1:20

Aquesta peça d’animació abstracta amb material de bricolatge industrial és una bona mostra de com el material manufacturat permet realitzar composicions estranyes i suggestives que transiten entre el món natural i l’artificial.

4

Trobem els nostres éssers complementaris

Comenceu pensant quines possible relacions s’estableixen entre els éssers vius d’un ecosistema. Com interactuen les diferents espècies? Es complementen? Fan simbiosi? Competeixen pels recursos?

Per imaginar les relacions entre els éssers que animareu, penseu en la seva coevolució, en la llarga història evolutiva conjunta que comparteixen i que ha modelat la seva forma i la seva conducta. Penseu en el tipus de relació que hi ha entre elles: si són espècies que competeixen pel mateix recurs o col·laboren mútuament com ho fan els fongs i les plantes; si totes dues treuen beneficis de la seva relació, com les flors i els animals que les pol·linitzen, o són un depredador i una presa jugant a fet i amagar. Imagineu com interaccionen els éssers que esteu creant i com els transforma aquesta relació. Per imaginar aquests canvis us podeu fer les següents preguntes:

  • Com es relacionen? (Comparteixen recursos com els fongs i les plantes; es beneficien mútuament com les abelles i les flors, o el peix pallasso i l’anemone; fan simbiosi com els líquens; o tenen una relació presa-depredador?)
  • Com es complementen? (L’un es menja l’altre, l’un obté menjar de l’altre, l’un obté protecció de l’altre o s’ajuden a obtenir menjar mútuament?)
  • Com condiciona la seva relació la forma de cada espècie? (Pensem en estructures necessàries per dur a terme la seva activitat: el gat necessita ungles i dents afilades per caçar, i els ratolins bona vista i bona oïda per veure’ls venir; flors i insectes han de tenir formes complementàries; la xarxa de fongs al voltant de l’arrel de l’arbre permet captar aigua i minerals del terra.)

Totes aquestes preguntes us ajudaran a decidir com serà l’ésser que esteu cercant.

Abans de començar a construir les figures, feu alguns esbossos de referència fins a trobar una forma suggestiva.

Atenció!

Aquests esbossos no formaran part de la peça final, però serviran per fer-vos una idea més clara de com pot ser el vostre ésser microscòpic.

5

Donem-li forma

Tutorial:

PAS 1. La forma

Per donar forma als vostres éssers complementaris fareu ús de diferents objectes, com per exemple pedres, fulles, taps, monedes, material de bricolatge (cargols, volanderes, tacs…) o objectes d’escriptori (gomes, clips, cinta adhesiva…) de diferents mides, formes i colors.

Necessitareu entre 15 i 30 objectes.

Per decidir quins éssers representareu i com es relacionaran entre ells, feu-vos les preguntes que hem plantejat abans:

  • Com es relacionen?
  • Com es complementen?
  • Com condiciona la seva relació la seva forma?

També en podem pensar altres:

  • Com es comuniquen l’un amb l’altre?
  • Com es mouen?
  • Com es comporten quan estan sols?
  • Com ho fan quan interaccionen?

Intenteu crear unes 3 o 4 composicions diferents que representin les diferents espècies i les seves relacions. Les que més us agradin les podeu copiar en un full a part, de forma esquemàtica, per poder recordar-les.

Esquema de les composicions

PAS 2. La captura

Primer de tot, construïu el set.

Ajuda!

Aquí trobareu com construir un set de captura.

Atenció!

És important que la gravació sigui en format horitzontal.

Ara, amb l’aplicació Stop Motion Studio (mòbil o tauleta), col·loqueu totes les peces juntes al mig sobre la superfície llisa que us fa de fons. Un cop les tingueu agrupades al mig de la superfície, feu-ne la primera fotografia.

Esquema de les instruccions de captura

A continuació, haureu d’animar la primera figura. El grup d’objectes que heu col·locat al mig s’ha de transformar en la primera figura (els esbossos que heu fet en el pas anterior us serviran de referència). Aneu separant i organitzant els objectes a poc a poc i, entre cada petit desplaçament, dispareu una fotografia. Per poder generar la figura, haureu de fer-ne aproximadament 5 fotografies.

Un cop tingueu la primera figura muntada, sense moure cap objecte feu-ne unes quantes fotografies (mínim 10, que seran idèntiques).

Instruccions de com fer la captura

Animeu com es desfà la figura. Simplement aneu ajuntant totes les peces al mig de la superfície i, entre cada petit desplaçament, dispareu una fotografia tal com ho heu fet abans en muntar la primera figura. Per poder desmuntar la figura necessitareu aproximadament unes 5 fotografies.

Feu la següent figura i torneu a col·locar els objectes que teniu ajuntats al mig.

Repetiu aquesta operació fins a tenir totes les figures.

Ajunteu tots els objectes al mig, una última vegada, i feu-ne una sola fotografia. Així, després podreu fer un loop.

Instruccions de com fer el loop

Finalment, cal copiar i enganxar els fotogrames per tal d’allargar el vídeo. Ho podeu fer tal com s’indica al videotutorial.

Ajuda!

Aquí trobareu el tutorial d’ús de l’app.

Atenció!

És important que l’animació estigui centrada i que controleu els desplaçaments perquè no siguin massa grans ni massa petits. L’aplicació Stop Motion Studio té una opció que permet veure la imatge anterior superposada, de manera que és fàcil controlar les distàncies i les posicions entre les diferents fotografies.

6

Enregistrem els sons

Ara, imagineu quins sons poden emetre aquests éssers complementaris i intenteu recrear-los amb la veu. Heu de pensar en dos tipus de sons: els sincrònics i els d’ambient.

 

  • Els sons sincrònics són aquells que coincideixen amb l’acció, com petjades, salts, impactes, crits o brams.
  • Els sons d’ambient són els que acompanyen i contextualitzen l’acció: l’aigua del mar, les fulles dels arbres o el xiulet del vent.

Les associacions que la imatge i el so creen poden ser sorprenents. Experimenteu amb els sons que podeu fer amb la boca i segurament en descobrireu noves possibilitats.

Podeu enregistrar directament el so amb l’aplicació Stop Motion Studio.

Atenció!

És important que la creació de la banda sonora sigui de collita pròpia, feta amb les vostres veus. No ha de ser un relat, sinó sons ambientals o sons hipotètics dels vostres éssers!

7

Enviem-ho

A través d’aquest formulari, envieu-nos les vostres animacions per formar part d’un catàleg d’éssers imaginaris que farem entre tots. El formulari us demanarà un títol: en aquest camp podeu intentar resumir, en poques paraules, la relació entre els vostres éssers vius.

Envia

8

I, al final, què hem après?

Compartiu els resultats de les vostres videocreacions amb companys, amics o familiars i intenteu ampliar la vostra xarxa d’intercanvis. Com podeu enllaçar les relacions entre les espècies que heu treballat amb la cadena que han creat els altres?

Posant-les en contacte, podreu ampliar encara més l’entramat de relacions que es construeixen en l’hàbitat natural i visualitzar com de complexa és aquesta xarxa de relacions, i com de rica i fràgil n’és la composició. Pregunteu-vos si aquest recorregut de formes complementàries té sentit i si les decisions que heu pres responen a algunes de les preguntes que us heu fet a l’inici.

Els vídeos que ens envieu abans del 10 de novembre formaran part de la pel·lícula col·lectiva que es projectarà el 21 de novembre al CCCB

Tornar a dalt