Per a la corona de màscares:

• Tres plats de paper d’un diàmetre que ens cobreixi el rostre, o bé tres cartolines blanques de mida DIN A4.
• Una cartolina (de mida, com a mínim, DIN A4).
• Una grapadora, o bé cinta adhesiva.
• Tisores.
• Aquarel·les, tèmperes, retoladors, ceres, llapis, papers de colors…, materials per dibuixar i pintar, o fer collage a sobre de les màscares.

Per al set de captura:

• Un dispositiu mòbil (telèfon, tauleta o similar) amb càmera, equipat amb l’aplicació Stop Motion Studio (disponible per a Android i iOS).
• Un suport per fer la captura, que pot ser qualsevol superfície que ens ajudi a estabilitzar el dispositiu de captura.

La identitat és un conjunt de característiques que ens permeten reconèixer les persones com a úniques i singulars. Aquesta identitat (qui som) no és fixa, sinó que està en construcció contínua des que som petits fins que ens fem grans. I quins factors fan que siguem d’una manera o d’una altra? Doncs n’hi ha molts. Alguns són individuals, com per exemple la nostra personalitat, les nostres experiències, el nostre físic o l’edat. D’altres són socials, és a dir, condicions que compartim amb altres persones, com ara el lloc on hem nascut, la llengua que parlem, l’educació que rebem, etc.

Som el resultat d’una dansa entre aquests factors individuals i col·lectius, els quals ens fan sentir part d’una comunitat a casa, a l’escola o a l’institut, amb els amics i les amigues, o en altres espais que habitem… Quan ens relacionem amb la resta, aprenem a comportar-nos d’acord amb unes normes o codis que, com la identitat, poden ser estables o canviar al llarg del temps.

Si pensem la identitat com una ceba, podem dir que estem formats per moltes capes:

• L’autoconcepte: la idea que tenim de nosaltres mateixos, com ens definim i què reconeixem que ens agrada i que no.
• La representació del jo: allò que mostrem als altres depenent del context: amb qui estem, on estem i què esperen de nosaltres.
• La mirada externa: com ens veuen els altres. Aquesta visió de nosaltres pot no coincidir amb com creiem que nosaltres som.

El sociòleg Erving Goffman explicava que les nostres relacions amb els altres eren com una representació teatral. Amb cada persona amb qui ens relacionem, creem una escena i triem un paper, un vestuari, una manera d’actuar… A vegades ho fem sense ser-ne del tot conscients, per tant, tenir diferents “jos” és part de la normalitat de tots i totes. Podem dir, doncs, que la identitat és dinàmica i canviant. Podem descobrir aquestes diferents màscares que ens configuren?

 

HEROES FOR IMAGINE, We Are From L.A, 2015

Aquest clip mostra una diversitat de cares d’infants associades a diferents sons, no tots humans. Les expressions creades a partir dels seus rostres ens transmeten diferents actituds i ens sorprenen. Quan apareix el que sembla el director de l’escola, els nens i nenes canvien la seva actitud. Què passa a l’hora del pati quan estem entre amics i amigues? Ens comportem de manera diferent en funció del context?

“BEYOND NOH”, MASKS OF OUR WORLD, Patrick Smith, 2020

Un recurs molt habitual en l’animació feta en stop-motion és la substitució d’un element per un altre. Patrick Smith utilitza aquesta tècnica per fer una pel·lícula amb 3.475 màscares de tot el món. El resultat és un viatge per una gran diversitat de màscares utilitzades per l’ésser humà en diferents indrets del món. Com seran les màscares que crearem nosaltres?

Cadascun de nosaltres despleguem diferents “jos” i som una suma de totes aquestes cares que mostrem. Com si fossin màscares que ens podem posar i treure a cada moment, ens ajuden a relacionar-nos amb les altres persones, amb l’entorn i amb nosaltres mateixos. Per tant, tots som màscara i no només una!

Per descobrir aquestes màscares i ser-ne conscients, us podeu preguntar:

• Ens mostrem igual amb persones que coneixem que amb persones desconegudes?
• Em sento igual quan estic amb els amics, amb la família o a l’escola?
• Canvia la meva manera de comportar-me davant dels altres? (Soc sempre extravertit? A vegades soc tímid? Em mostro alegre? I si m’enfado, ho mostro a tothom?)
• Com em vesteixo? (Trio jo la roba que em poso? Amb quina roba em sento més còmode? Canvio d’estil?)
• Com m’expresso? (Parlo el mateix idioma quan estic a casa, a l’escola o amb els amics? Dic paraulotes o deixo de dir-ne depenent de amb qui estic?)

• Com em dic? (Tinc diferents noms o sobrenoms? Com em diuen a casa? I a l’escola? I els amics?)
• Com em moc? (La nostra expressió corporal també canvia? A l’escola, sec igual que a casa? Estic a tot arreu relaxat? Soc afectuós o distant? Abraço igual els meus pares, mares o germans que els meus amics?)

Necessitareu tres bases diferents. Us proposem utilitzar plats blancs de paper. En cas de no disposar de plats de paper, podeu fer-ho directament amb una cartolina retallada.

Ara us proposem revelar aquestes màscares. Però com, si són màscares aparentment invisibles i que canvien? Feu 3 màscares que us representin en aquests tres contextos:

• Màscara 1: com em sento quan soc a CASA?
• Màscara 2: com em mostro a l’ESCOLA?
• Màscara 3: com em veuen els meus AMICS i AMIGUES?

Penseu en com serà cada una de les màscares: tindrà forma humana o no humana? Quins elements la formaran? Tindrà ulls, nas, boca, celles, cabells? I com els dibuixareu o pintareu per donar-los expressivitat? Podeu tenir en compte:

• La mida dels diferents elements (s’expressa el mateix posant uns ulls grans que uns de petits? I si no posem ulls, què podem voler dir?)
• La forma (quines formes associaríeu a un caràcter afable? I a un caràcter enfadat?)
• El traç (podeu utilitzar diferents retoladors i pintures per fer diferents guixos. Un traç gruixut té un efecte diferent d’un de prim, oi? Pots prémer amb més o menys força el llapis i també canvia: com?)
• Els colors (quin és el vostre color preferit? Els colors transmeten alguna sensació? Quina?)

ATENCIÓ!

Abans de començar a fer les màscares, penseu en totes les preguntes de l’inici, i també podeu recordar els gestos dels nens i nenes del vídeo que heu vist abans. Feu les vostres tries plàstiques per intentar que la persona que us observarà un cop les porteu posades, pugui intuir com sou i us sentiu quan les porteu segons els diferents contextos.

Quan tingueu les 3 màscares creades, les graparem a la corona amb prou distància perquè, quan ens en posem una davant del rostre, no ens molestin la resta de màscares.

Heu creat un artefacte que us permetrà fer-vos un retrat amb la suma d’aquestes 3 identitats que formen part de nosaltres.

ATENCIÓ!

És important recordar que les imatges han de ser en format horitzontal.

 

Busqueu un espai amb un fons neutre (una paret sense res, una porta, un mur…).

Demaneu ajuda a una altra persona perquè us faci les fotografies, ja que vosaltres estareu davant de la càmera amb la vostra corona de màscares posada.

La captura la farem amb un dispositiu mòbil (telèfon, tauleta o similar) amb càmera, utilitzant l’aplicació Stop Motion Studio. A l’enquadrament de la imatge s’ha de poder veure el nostre cos a partir de la cintura cap amunt.

És important recolzar la càmera sobre un trípode. Si no tenim un trípode, construirem una estructura que ens permeti mantenir la càmera fixa, ja que no volem que canviï de posició entre foto i foto. Pot ser qualsevol cosa: una pila de llibres, una caixa sobre una taula, un moble prou alt o fins i tot les espatlles d’altres companys o companyes que puguin mantenir-se immòbils durant uns instants.

Què passa quan us poseu cada màscara? Busqueu un gest per a cada màscara que us ajudi a expressar millor com us sentiu a cada context. Aquest gest el podeu expressar a partir de la posició dels braços, les mans, el torç i el cap.

Us pot ajudar imaginar-vos:

• A casa, a la nostra habitació: estem tranquils, com ens sentim còmodes? Com seria un gest que em defineix?
• A l’escola, quins són els gestos que fem més sovint? O quina actitud o posició em demanen que tingui? Què crec que s’espera de mi?
• Amb els meus amics i amigues, si la foto fos per a ells i per a elles, com em posaria? Hi ha alguna cosa que m’agrada fer? Com em mostro?

Amb l’aplicació Stop Motion Studio captureu les 3 posicions i màscares. Un cop fotografiades, cal fer-ne un loop copiant i enganxant 20 vegades els fotogrames per tal d’allargar el vídeo i que tingui una durada de 5 segons. La suma d’aquestes 3 imatges en moviment serà el vostre retrat animat.

A la mateixa animació, podeu començar amb un ritme lent per poder apreciar les tres identitats més espaiades i després poder observar el moviment resultant, on ja no veurem tres màscares sinó un sol gest articulat amb tres fotogrames.

Aquest efecte el podeu fer pausant les imatges. D’aquesta manera, podrem crear una acceleració al ritme de l’animació que ens permetrà percebre les identitats tant per separat com totes juntes.

AJUDA!
Trobareu més informació sobre el funcionament de l’aplicació Stop Motion Studio a l’annex Informació complementària.