Per crear l’antiselfie:

• 3 selfies teves impreses en paper en blanc i negre.
• Cúter.
• Aquarel·les, tèmperes, retoladors, ceres, llapis, papers de colors…, materials per dibuixar i pintar sobre les nostres selfies.
• Una cartolina de color i de mida DIN A3.
• Fulls blancs de mida DIN A4.

Per al set de captura:

• Un dispositiu mòbil (telèfon, tauleta o similar) amb càmera, equipat amb l’aplicació Stop Motion Studio (disponible per a Android i iOS).
• Una capsa de cartró (tipus sabates).
• Un penjador.
• Un llum petit.
• Cinta adhesiva de pintor.

AJUDA!

Trobareu com construir un set de captura a l’annex Informació complementària.

Les selfies són aquells autoretrats fotogràfics que sovint fem amb el mòbil. L’auge de les selfies es deu a l’explosió de les xarxes socials o dels smartphones. De fet, són la prova irrefutable de l’existència dels espais digitals. Són un fet social, i podem dir que una selfie està completa quan rebem el darrer comentari. Perquè, si es queden a la galeria sense penjar, si no surten del nostre mòbil, segueixen sent selfies?

Les selfies són un acte identitari per reivindicar qui som, com som i on som. Ens permeten ser i pertànyer. Així doncs, som en la mesura que ens mostrem, i pertanyem en la mesura que les mirades dels altres ens reconeixen.

Jia Tolentino, redactora i editora, ens alerta que si bé el retrat del nostre jo digital l’anem construint a base de selfies i bocins del nostre dia a dia, el desig de conformitat, el postureig i l’autoexploració ens poden acabar desdibuixant. En la selfie reconeixem el vincle entre identitat i emocions: rebre comentaris positius ens pot fer sentir bé i ens pot disparar la dopamina, però també podem sentir malestar, buidor existencial. Aquesta necessitat de pertànyer a la col·lectivitat ens condueix a la conformitat i a complir amb una sèrie de normes no escrites sobre com fer selfies que acontentin la nostra audiència i els agradin. Aquests codis poden tenir condicionants culturals, de gènere, d’edat, etc., però són reconeguts i compartits per la comunitat. El projecte Selfie City va demostrar, analitzant les selfies de diverses ciutats del món, que hi havia patrons de similituds i diferències.

Així doncs, les selfies són un element més d’aquest procés de construcció de la nostra identitat dinàmica, subjectiva i interactiva, i alhora també són mostres de jos col·lectius travessats per factors contextuals comuns.

AJUDA!
Trobareu el test complet a l’annex Selfitis?, aquí.

 

10 YEARS: PICTURE EVERY DAY (AGE 14-24), Anne Eadington, 2020

Aquesta noia es va fer selfies durant 10 anys. En aquest timelapse podem veure l’evolució de la seva aspecte física durant tot aquest període de temps. L’autora explica el següent en relació amb aquesta experiència:

“Com moltes noies de 14 anys, no estava contenta amb el meu aspecte, i esperava que això canviés en el futur. Vaig pensar que si documentava cada dia, em mantindria motivada intentant sentir-me millor amb mi mateixa. Ara, mirant les etapes per les quals he passat, em sento lleugerament més segura amb la meva aparença, però em reconforta veure que m’he transformat més enllà del meu aspecte físic. Potser m’espanto davant les fotos de la persona que vaig ser l’any passat, o fins i tot el mes passat, però intento reconèixer que són només una part del que m’ha portat fins al moment present.”

USTED ESTÁ AQUÍ, Dostopos, 2012
Fragment proposat: del minut 1:47 al 2:52

En aquest videoclip de les creadores Dostopos, Anna Pfaff i Ariadna Ribas, hi veiem un exemple de collage animat on es juga amb la combinació de diferents elements per crear nous rostres. Podem fixar-nos en les diferents calideses dels tipus d’arxiu retallats, alguns en color i d’altres en blanc i negre. Observem també les proporcions dels elements i la distància que hi ha entre ells, i de quina manera això li dona la gràcia d’una nova lectura de les imatges.

Quantes vegades durant el dia capturem la nostra imatge? Com són aquestes imatges? Què és una selfie? Ho continua sent si no la publiquem?

La selfie és una exposició de la nostra pròpia imatge; compleix amb una funció social i ens permet construir i experimentar la nostra pròpia identitat. Aquestes imatges, però, sempre estan condicionades per la reacció de l’altre. Això, segurament, fa que l’autorepresentació que fem de nosaltres mateixos busqui projectar una identitat atractiva que aconsegueixi l’aprovació d’aquells que ens observen. Així doncs, quines són aquestes garanties d’èxit? Hi ha normes no escrites en el món de la selfie? Ens sentim condicionats o pressionats per representar-nos d’una manera o una altra? Quin paper hi tenen els filtres i les màscares digitals?

Partint d’aquestes preguntes, construïu una “antiselfie” utilitzant eines plàstiques a través de les vostres mans, per representar-vos d’una forma diferent i original.

FES-TE SELFIES

Fes-te selfies: busca 3 espais diferenciats per fer-te aquestes 3 fotografies. Poden ser espais recurrents del teu dia a dia: l’habitació, el bany, un lloc amb vistes…

Si us feu selfies habitualment, també podeu fer cerca a la galeria d’imatges del vostre telèfon mòbil i seleccionar-ne 3 on tingueu 3 aparences diferents. Un cop les tingueu triades, imprimiu-les en blanc i negre en format DIN A4.

 

SELFITIS?

Ara que us heu fet les selfies, us convidem a fer un test  per reflexionar sobre la nostra relació personal amb la selfie. Podeu fer-lo sols, en parelles o en petits grups.

AJUDA!

Trobareu el test ràpid a l’annex Selfitis?, aquí.

Aquest test posa de manifest que el fenomen de la selfie és molt complex i que travessa moltes dimensions de la nostra experiència: ens ajuda a reforçar el nostre entorn, esdevé una eina de relació amb els altres, és un vehicle per compartir i mostrar els nostres estats d’ànim i, també, és l’eina que pot construir l’autoconfiança i l’autoestima. Així doncs, la selfie és un mitjà que ens permet pertànyer a una comunitat, encara que aquesta també ens condicioni la manera com ens autorepresentem.

 

Observeu les 3 selfies impreses en paper i qüestioneu-vos:

• Quin punt de vista utilitzes per fotografiar-te?
• Què em permet aquest enquadrament? Quines parts del meu rostre mostro més? Per què? I quines oculto? Per què?
• Feu gestos o ganyotes en fer-vos selfies? Tenen algun significat? Quin és l’antigest? Teniu algun vici o tic que no voleu mostrar però que us defineix? Mossegar-vos les ungles, tocar-vos constantment els cabells?
• Quines posicions corporals adoptem normalment? Són sempre les mateixes? Què voleu transmetre? Us atreviu a sortir d’aquests estàndards?
• Si feu un exercici d’honestedat davant les imatges, podeu detectar la falsedat de les vostres selfies?

Retalleu en fragments les vostres selfies. Podeu estripar-les, retallar-les per fragments segons els elements que conformen el nostre rostre (ulls, nas, boca, celles, orelles…), podeu tallar-les a tires (horitzontals, verticals, diagonals). La idea és poder desconstruir les selfies a trossos i observar-les de nou d’una manera diferent, jugant amb la barreja de les 3 imatges.

• Què passa si combineu de forma diferent els elements per crear un nou rostre?
• Hi ha alguna combinació que considereu més honesta per mostrar qui sou? Hi ha alguna combinació que us faci irreconeixibles?
• Aquestes combinacions us poden apropar a una autorepresentació única?

Podeu intervenir plàsticament les imatges.

• Amb ceres, retoladors, llapis, aquarel·la… podeu acolorir, tapar, guixar, ressaltar elements repassant algunes línies, exagerar, modificar la forma. Poseu atenció a la capacitat expressiva de cada modificació.
• Escriviu a sobre algunes de les reflexions que heu fet durant el taller (el tors de la vostra selfie pot ser una bona superfície per escriure-hi).
• Arrugueu o rasqueu algunes de les parts. Què podeu transmetre amb aquestes accions més agressives sobre la vostra imatge?

 

• Podeu dibuixar sobre un full blanc alguns dels elements que voleu intercanviar per parts que teniu fotografiades o que no apareixen i voleu que hi surtin. Dibuixeu una nova boca o una nova mirada?

 

Trobeu una combinació dels elements de les 3 selfies (fent-ne una selecció) que us sembli original. Munteu, sense enganxar, aquesta antiselfie sobre una cartolina de color i mida DIN A3. No fixeu aquests elements, perquè s’han de poder moure en la vostra animació. Jugueu a separar els elements i unir-los de nou: els podeu fer girar, reagrupar-los o canviar-los d’ordre. Totes aquestes accions en moviment donaran una dimensió més expressiva i complexa a la nostra antiselfie.

Utilitzareu un dispositiu mòbil (telèfon, tauleta o similar) amb càmera, equipat amb l’aplicació Stop Motion Studio (disponible per a Android i iOS).

Buscareu una superfície llisa (a terra o sobre una taula) i muntareu el vostre suport de captura.

AJUDA!

Podeu consultar aquí com construir un suport per poder fotografiar de forma zenital.

ATENCIÓ!

És important recordar que la captura ha de ser en format horitzontal.

Cal utilitzar l’aplicació Stop Motion Studio (mòbil o tauleta). Col·loqueu tots els fragments de la vostra antiselfie sobre una cartolina de color que us farà de fons. Centreu la cartolina a sobre d’aquesta superfície llisa. Podeu fixar-la amb cinta adhesiva de pintor perquè no es mogui. Obrint l’aplicació Stop Motion Studio veureu quin és el pla de la captura; enquadreu com si fos un retrat, que pugueu apreciar les parts del rostre i que no quedi lluny ni tallat.

Ara haureu de donar vida a la vostra antiselfie. Aneu separant i organitzant els fragments a poc a poc i, entre cada petit desplaçament, dispareu una fotografia. L’objectiu és que amb el moviment dels retalls pugueu crear un retrat en moviment, que aporti més caràcter i expressivitat a la vostra identitat.

Haureu de fotografiar 20 canvis de posició perquè la vostra animació duri com a mínim 2 segons. La imatge on captureu el retrat amb el puzle complet, l’haureu de pausar 12 vegades perquè el puguem contemplar durant 1 segon.

A l’animació podeu jugar a separar els elements i unir-los de nou. Els podeu fer girar, reagrupar-los o canviar-los d’ordre. Totes aquestes accions en moviment donaran una dimensió més expressiva i complexa a la nostra antiselfie.

A través de l’aplicació haureu d’ajustar la velocitat de reproducció a 12 fotogrames per segon. Després de fer aquest ajust, podeu fer una prova de visualització prement el play i comprovar si la percepció del moviment és la que estem buscant.

AJUDA!
Trobareu més informació sobre el funcionament de l’aplicació Stop Motion Studio a l’annex Informació complementària.

 

ATENCIÓ!

És important que l’animació estigui centrada i que controleu els desplaçaments perquè no siguin massa grans ni massa petits. Vigileu que no apareguin les vostres mans a les fotografies.

L’aplicació Stop Motion Studio té una opció que permet veure la imatge anterior superposada, de manera que és fàcil controlar les distàncies i les posicions entre les diferents fotografies.

 

Internet és un espai d’oci on la majoria de nosaltres tenim perfils (màscares digitals) a les plataformes que ens permeten presentar-nos i representar-nos com si fos un aparador. Internet ens permet socialitzar i construir la pròpia identitat a través de fotografies i vídeos; ens autoexposem per ser i pertànyer. En fer-ho, però, ens exposem a comentaris que poden afectar-nos emocionalment i generar inseguretat sobre nosaltres mateixos. Hem de recordar que tot allò digital també té la seva materialitat, de manera que la informació que compartim online té sempre conseqüències offline i ens afecta.

Què ha passat quan heu modificat la vostra pròpia imatge amb les vostres pròpies mans i amb eines diferents de les habituals? Com us heu sentit fora del medi digital? Fugint dels filtres digitals que estem acostumats a utilitzar, els quals, sovint, ens homogeneïtzen i ens desdibuixen, heu trobat la manera d’autorepresentar-vos de forma única i genuïna?