La màscara és un objecte físic i simbòlic que ens permet explorar la identitat i l’autorepresentació. Fer-nos més conscients que tothom té una varietat de màscares que ens permeten relacionar-nos amb les altres persones, amb l’entorn i amb nosaltres mateixos, ens ajuda a entendre de quina manera construïm la nostra identitat. Des de fa milers d’anys, els éssers humans hem utilitzat màscares amb diferents intencions. Alguna cosa succeeix quan et poses una màscara: la màscara té el poder d’ocultar i de revelar, de protegir i de despullar; pot donar-nos força o provocar-nos terror. La màscara ens pot ajudar a transformar-nos i ens serveix per comunicar-nos amb allò invisible.

El psiquiatra català Francesc Tosquelles també es refereix a la relació entre la màscara i la identitat: “[…] tots anem emmascarats a trobar els altres. La màscara és una posada en escena de la personalitat, però el que realment entra en joc durant les trobades és la persona que la màscara cobreix amb artefactes, sempre fets de convencions socials”.

A les activitats de Bioscopi: Antiselfie cercarem, igual que feia Tosquelles, alimentar la llibertat de cada individu, fent les persones que hi participin més conscients d’aquestes convencions socials, i així deixarem espai per a les representacions de la singularitat de les seves pròpies històries. Una de les tasques que dugué a terme Tosquelles fou la de despatologitzar la bogeria, acceptant que forma part de l’ésser humà i que ens dona accés a nosaltres mateixos. La bogeria, igual que la màscara, no menteix: descobreix.